dijous, 2 de setembre del 2010

Introducció

M'enrecordo que quan era petit, a classe d'aranès, la llengua del meu territori, parlàvem de paraules que ens agradessin, no pel que significaven, sinó per com sonaven. Buscàvem paraules maques.
I una de les que va dir la professora va ser LUTZENCRAMBA, que des d'aquell moment em va captivar. 
Lutzencramba en aranès vol dir "cuca de llum", lampyridae per als biòlegs, i he trobat que és una paraula prou apropiada com a títol del meu espai, ja que reflexa l'identitat del meu territori, la meva vocació científica, i és una bona mostra de la meva preocupació per la degradació del nostre planeta; quan arriben les llums de l'home, les "llums de la natura" moren.


Ah! per cert, la llum de les lutzencrambes és infinítament més eficient i fruit de milers d'anys d'evolució, mentre que les nostres gasten quantitats ingents d'energia i poc han canviat en el centenar d'anys que fa que funcionen.