El dia de reflexió...reflexionem-hi!!

Hola, un amic m'ha enviat aquest escrit arrel del meu publicat en un post anterior, llegiu-lo, és molt complet i les cites són de galeria, per a llegir-los amb tranquil·litat demà, dia de reflexió.

Companyes, companys, veïns, fills, amics, pares i germans:

No és gens fàcil entendre el que està passant a la nostra societat, per que en només cinc anys hem passat de una societat pròspera, rica i feliç a una societat on la pobresa ens envolta i la sensació de felicitat ens la han substituït per por, angoixa i inseguretat. Què ha passat doncs?

Doncs que el sistema està en transició. S'ha decidit retirar-nos el "peixet" que ens donaven en forma de prestacions i avantatges socials a fi de reduir la èlit que podrà gaudir dels recursos limitats que ofereix el planeta terra. Qui pugui, que pagui!. A hores d'ara estimat lector, tinguis una ideologia progressista, liberal o conservadora, ja deuries adonar-te'n, que per més o menys confortablement que encara visquis, també tu es víctima de la gran estafa monetària i ideològica que ens estan infringint. Estan apropiant-se dels recursos públics i del resultat de l’esforç del nostre treball. 

Suposo que d'això ja t'en adones, no? I a més estan pervertint els nostres caràcters i personalitat: cada cop som més temorosos, més egoistes e indiferents als problemes que ens envolten. Pots sentir que moren de gana milers de nens al dia, pots sentir que desnonen al teu veí, pots sentir que els propòsits per aturar el canvi climàtic no avancen, pots sentir que la tribu amazònica dels guaranis, desplaçada per desforestar les seves terres per a criar vaques per fer hamburgueses es declara en suicidi comunitari per que la seva vida natural és insostenible; però podem restar impassibles a aquest ingent cúmul de injustícies. Nosaltres, les persones més ben formades en moltes generacions, valedors de la democràcia catalana, espanyola i europea, assistim -indignats, enfadats, això si...- a la permissivitat del esfondrament de la nostra societat moderna per part dels nostres representants als governs, cadascun mes immoral, fals i mentider .

Fins quan?

Estem assistint a un canvi de paradigma –i cal ser-ne molt conscients-, i no és només la economia-banca, les forces neoconservadores, les grans corporacions qui en marquen el camí; sinó també la resposta del planeta terra, l'extinció dels recursos, l'us de l'energia; i en darrer terme i finalment, la resposta del ciutadà: les actituds que adoptem.

Com deia al començament, el sistema està en transició. Ells, les elits, cada cop més viren cap a una minoria més elitista i més concentrada; doncs nosaltres, la resta, el 99% dels habitants del planeta terra, també hem de fer la nostra pròpia transició cap a la felicitat i per assegurar el futur i la vida, si!, la vida digna dels nostres fills i germans. (Si us plau, accepta aquí que la vida ha de ser digna i que també son fills i germans teus aquells nens que veus morir de fam per la tv)

Fixa't doncs que elles, les elits ja l'estan fent la transició i nosaltres no podem badar. Fixa't el ràpid que van i el poder que tenen. Manipulen tota la premsa i tv generalista, pretenen reduir el teu accés també a la justícia, reprimeixen durament la llibertat d'expressió, en fi, tants atemptats a la dignitat col·lectiva ..I el ràpid que respon el planeta terra també. No podem badar. Pensa que si deixes la sanitat i la alimentació a les seves mans, estem perduts. 

I què podem fer, doncs?

Estem en un canvi de paradigma, sigueu-ne molt conscients. Cal ser-ne per què el canvi que es proposa és molt important. Haurem de passar del xip actual vigent des de fa centenars d’anys: “M’enriqueixo a costa del meu veí”, al xip futur: “M’enriqueixo quan el meu veí s’enriqueix”.

Si no l’encarem ens instauraran una mena d’ecofascisme que serà el pas previ al col·lapse de la nostra societat actual. Això es possible.

La única alternativa es mobilitzar-se i organitzar-se  tal com des de les bases, des de la ciutadania s’està fent. No podem esperar que ens donin rés. Com sempre, ho haurem de conquerir. Parleu amb els vostres pares, fills, veïns, amics, doncs la lluita continua. Que no es deixin enredar més. Cal comprometre’s.

En aquest escrit simplement resumeixo una selecció d’opinions i pensaments ordenades per la reflexió. Ara, a les portes de unes eleccions i mirant les diferents candidatures, veig que n’hi ha una, la CUP, que sorgeix a partir d’assamblees de unitat popular i no respon als cànons tradicionals dels partits majoritaris que ja han demostrat la seva vàlua, tingueu-la en compte, la gent de base s’ho mereix. Ara, és l'hora del poble. Ara o mai.