L'aurora

A mesura que el cel va enfosquint, pas a pas, d'est a oest, tot es va transformant lentament. Els ocells que cada dia són més nombrosos, paren de piular. La suau remor que omple la vall es va calmant. El gel del llac que comença a fer "cric-cric", entra  en un profund silenci quan arriba la freda nit. El vent gèlid de l'oceà bufa intensament, parant de cop i volta i submergint-ho tot en una calma; silenci, silenci, silenci. S'ha acabat el preludi.

Aurora borealis a Abisko, a l'esquerra Venus i Júpiter.

I just quan la foscor cau a terra, s'alça el teló  i comença l'espectacle, com si d'una fuga de Bach es tractés. Una ona verda, poc consistent, una mica desfilada per les vores, es comença alçar per la muntanya. Lentament va cobrint el cel suau, suaument, sense pressa, es retorça, forma llaços, com un ganivet untant la mantega. I de cop i volta apareix una nova ona, més ràpida i compacta, d'un verd viu, cor com una serp pel cel, ondulant-se, fa un gir tancat i desprèn unes espurnes blanques, torna a girar i aquest cop són vermelles, en poc més d'un minut ha creuat el cel, deixant el cel  pintat com un Miró, i a la resta sense alè.

El Llac

A pocs metres de l'estació científica hi ha el llac Torneträsk, el setè llac més gran de tot Suècia, format per l'erosió d'una gran glacera que abans ocupava tota la vall. El gel el va escarbar fins a una profunditat de 168 metres, fent-lo el segon més profund de Suècia.

Llac Torneträsk, Abisko a la costa, i al fons
  Lapporten ("Portal de Lapònia)

Fa 70 km de llarg, i just davant d'Abisko arriba als 11km d'amplada, per a que us feu una idea és gairebé com quatre vegades Barcelona!


A principis de desembre es glaça, amb gruixos de gel que es compten en metres, i no és fins a principis de juny que es desgela, així que durant tots aquests mesos es una gran esplanada on passejar, esquiar, pescar...


Cada matí em llevo quan surt el sol, a les set del matí, i baixo al llac amb pals i uns petits grampons a córrer per damunt seu. El sol encara està baix i li dona al llac uns tocs daurats, que avisen als ants que és hora de tornar al bosc.
A mesura que t'allunyes de la vora, de tant en tant paro de córrer sobtadament, degut a un "booom" que de tant en tant ressona per tota la vall. Al llarg de l'hivern va baixant el nivell de l'aigua del llac, i la capa de gel es va acomodant al nou nivell a base de breus esquerdes, produint un so estrident que es transmet per tot el gel.
És com si tot el llac estigués cobert per gomes elàstiques de punta a punta, i de tant en tant una d'elles petés, oscil·lant com una corda de guitarra i fent un so similar a aquesta. Plaaaaaaaaaaang,  plaaaaaaang, plaaaaang, plaang plang plangplangplangg.......


En Torneträsk serà el meu company de feina aquests mesos; durant l'hivern me'l patejaré amunt i avall amb esquís, fent-li foradets i agafant mostres d'aigua, mentre que a l'estiu ho seguiré fent amb una barca.