2012: La darrera oportunitat

Amiga, amic, 


 Abans de tot desitjar-te el millor per aquest nou any que comença, malgrat l'incertesa que ens envolta. Realment és preocupant la situació del món, portem ja quatre anys en aquesta crisi i les perspectives cada cop són pitjors: L'atur segueix augmentant, estem entrant en una nova recessió sense tenir ben clar el problema, que si el deute, que si l'estat...Si, tenim un problema de deute, de deute amb el planeta. 
Vam creure que podríem consumir tot el que volguéssim, sense tenir en compte una obvietat tant òbvia que tothom obviava: la terra és redona, finita, més petita que l'avarícia dels humans (uns pocs humans, tant sols un 20% d'ells, nosaltres), i tard o d'hora ens trobaríem el llindar, fred i buit de l'espai exterior. 
Ens vam llançar en una carrera per consumir més, pujats al tren del progrés, sempre més amunt i més ràpid, seguint un creixement exponencial, que la natura ens mostra que no pot ser indefinit. Vam construir el nostre imperi basat en una energia molt concentrada, barata, però no renovable, i que cada cop costa més d'extreure. Si, encara queden uns segles per a que s'acabi el petroli, però ja fa sis anys que la extracció de cru no creix, i sense l'augment d'aquesta les nostres economies no poden créixer. 
Davant d'això, i sense dir-ho en veu alta, els nostres governants comencen a desmantellar l'estat, garantint els privilegis per una minoria governant. Aquest 2012 serà particularment dur en el nostre país, amb la nova recessió i un govern conservador un nou tsunami entrarà amb força, afectant sobretot als més dèbils, deixant més gent sense feina, sense casa, sense esperança. Però us demano que no els mireu amb compassió, doneu 10 euros a la marató al desembre i que seguiu com si res, ja que heu de saber que aquesta crisi no acabarà MAI. Després d'aquesta recessió en vindrà una altra, i en un futur proper serem nosaltres, la classe mitjana, que estarem en una condició precària, molts sense feina ni futur. Potser aquell moment ja serà massa tard per lamentar-se, per sortir al carrer i protestar. Potser hi hauran guerres, potser unes grans dictadures. Però serà massa tard per reclamar, no un futur millor pels nostres fills, simplement un futur digne. 


 Molts de vosaltres pensareu que estic boig, que dic bajanades. Només dir que des de la facultat de Biologia, de les ciències, el món es veu d'una altra forma. Simplement us demano, si us plau, que sigueu crítics, que us informeu, que us indigneu, que sortiu al carrer quan sigui necessari. Aquest 2012 pot ser la darrera oportunitat per construir-nos un futur humà i igualitari, sense caure en fanatismes. 
Hem acabat el 2011 amb un bri d'esperança: una part de la societat es comença a conscienciar i pot ser l'inici d'aquest futur que ens veiem moralment obligats a entreveure, i a partir d'aquí a lluitar per aconseguir-ho, per nosaltres, pels nostres fills, per la vida.


Molts ànims i molta bona sort. 




 *Les referències incloses al text són del blog The Oil Crash, d'Antonio Turiel. Que té una visió molt clara, referenciada i real de l'estat dels recursos naturals del planeta, i les seves repercussions en la societat. Us recomano entusiasmadament la seva lectura i seguiment.