2012: La darrera oportunitat

Amiga, amic, 


 Abans de tot desitjar-te el millor per aquest nou any que comença, malgrat l'incertesa que ens envolta. Realment és preocupant la situació del món, portem ja quatre anys en aquesta crisi i les perspectives cada cop són pitjors: L'atur segueix augmentant, estem entrant en una nova recessió sense tenir ben clar el problema, que si el deute, que si l'estat...Si, tenim un problema de deute, de deute amb el planeta. 
Vam creure que podríem consumir tot el que volguéssim, sense tenir en compte una obvietat tant òbvia que tothom obviava: la terra és redona, finita, més petita que l'avarícia dels humans (uns pocs humans, tant sols un 20% d'ells, nosaltres), i tard o d'hora ens trobaríem el llindar, fred i buit de l'espai exterior. 
Ens vam llançar en una carrera per consumir més, pujats al tren del progrés, sempre més amunt i més ràpid, seguint un creixement exponencial, que la natura ens mostra que no pot ser indefinit. Vam construir el nostre imperi basat en una energia molt concentrada, barata, però no renovable, i que cada cop costa més d'extreure. Si, encara queden uns segles per a que s'acabi el petroli, però ja fa sis anys que la extracció de cru no creix, i sense l'augment d'aquesta les nostres economies no poden créixer. 
Davant d'això, i sense dir-ho en veu alta, els nostres governants comencen a desmantellar l'estat, garantint els privilegis per una minoria governant. Aquest 2012 serà particularment dur en el nostre país, amb la nova recessió i un govern conservador un nou tsunami entrarà amb força, afectant sobretot als més dèbils, deixant més gent sense feina, sense casa, sense esperança. Però us demano que no els mireu amb compassió, doneu 10 euros a la marató al desembre i que seguiu com si res, ja que heu de saber que aquesta crisi no acabarà MAI. Després d'aquesta recessió en vindrà una altra, i en un futur proper serem nosaltres, la classe mitjana, que estarem en una condició precària, molts sense feina ni futur. Potser aquell moment ja serà massa tard per lamentar-se, per sortir al carrer i protestar. Potser hi hauran guerres, potser unes grans dictadures. Però serà massa tard per reclamar, no un futur millor pels nostres fills, simplement un futur digne. 


 Molts de vosaltres pensareu que estic boig, que dic bajanades. Només dir que des de la facultat de Biologia, de les ciències, el món es veu d'una altra forma. Simplement us demano, si us plau, que sigueu crítics, que us informeu, que us indigneu, que sortiu al carrer quan sigui necessari. Aquest 2012 pot ser la darrera oportunitat per construir-nos un futur humà i igualitari, sense caure en fanatismes. 
Hem acabat el 2011 amb un bri d'esperança: una part de la societat es comença a conscienciar i pot ser l'inici d'aquest futur que ens veiem moralment obligats a entreveure, i a partir d'aquí a lluitar per aconseguir-ho, per nosaltres, pels nostres fills, per la vida.


Molts ànims i molta bona sort. 




 *Les referències incloses al text són del blog The Oil Crash, d'Antonio Turiel. Que té una visió molt clara, referenciada i real de l'estat dels recursos naturals del planeta, i les seves repercussions en la societat. Us recomano entusiasmadament la seva lectura i seguiment.

Abisko II: Clima i fenòmens meteorològics

Temperaura: Abisko té una temperatura mitja anual de -1 ºC, amb una clara tendència a augmentar degut al escalfament global. En aquest cas és prou dramàtic ja que un augment de temperatura de dos graus implica a tindre mitges anuals positives, provocant grans canvis en el paisatge. Aquesta baixa temperatura permet que sigui un dels pocs llocs d'Europa que hi hagi permafrost,  que consisteix en una capa de gel permanent localitzada al subsòl.
Això si, hi ha una gran variació al llarg de l'any, a l'hivern s'arriben a temperatures inferiors als -30ºC, i a l'estiu es pot arribar als +30ºC.


Precipitació: Aquestes baixes temperatures fan que bona part de l'any la zona es trobi sota un mantell de neu, solament els mesos de l'estiu tot està ben florit i verd. Això fa que a la muntanya es pugui esquiar fins a meitats de juny, les 24h de llum!
Però la precipitació en aquesta zona és molt curiosa. Al voltant del poble és on es registren els valors més baixos de precipitació anual de tot Suècia, uns 300mm. Això és degut a "l'ombra" pluviomètrica que provoquen els monts escandinaus, aturant les borrasques que venen de l'Atlàntic i l'Àrtic. Curiosament, només pujant a les muntanyes de la vora, sense anar més lluny que uns 10km, trobem valors de precipitació quatre cops més alts, de 1200mm!

Mapa de precipitació anual del nord de Suècia. Font: SMHI.se

Aurores boreals: Abisko es troba just en el rang de latituds on es produeixen les aurores, a més la freda atmosfera, permanentment lliure de núvols degut a estar a sotavent de la serralada, i la poca llum artificial que hi ha, fan d'un dels millor llocs per veure aurores. No hi ha paraules per descriure aquest espectacle, mireu aquest vídeo.

Sol de mitja nit: Al estar més amunt del paral·lel 68, proper al pol Nord, hi ha una gran variació en la durada del dia al llarg de l'any. Quan arribi, el 20 de febrer, el dia durarà 8 hores, al equinocci de març durarà 12 hores, les mateixes que a tot el món, i... la durada anirà augmentant fins que a partir del 22 de maig el sol ja no desapareixerà, es passarà dos mesos, fins el 19 de juliol donant voltes al cel com una baldufa!

Abisko I: El lloc

Com molts ja sabeu, i si no ho sabeu aquesta és la intenció del blog, aquest febrer vaig a realitzar una estada d'Erasmus Pràctiques a Suècia.

Estaré al Climate Impacts Research Centre, que depèn del departament d'ecologia de l'Universitat d'Umeå i està establert a la estació de recerca científica d'Abisko, que és una instal·lació que té a la part nord de la serralada Escandinava la Secretaria de Recerca Polar de Suècia, es va establir l'any 1903, amb un gran historial i tradició de recerca, així com una llarga sèrie climàtica.

Abisko és un petit poble de no més de 80 habitants, es troba a uns 400m sobre el nivell del mar, situat a l'extrem nord-oest de Suècia, i que es troba... sabeu allò tant lluny del cercle polar? Doncs camineu uns 200km més i hi arribeu. Per tant si, és el pol Nord, i al pol Nord fa fred, molt de fred, mig any és de dia i mig any és de nit.

A la part sud del "poble" es troba el parc nacional d'Abisko, una reserva natural excepcional formada principalment per la tundra, aquestes grans pastures, i boscos baixos de bedolls. En un altre post parlaré de fauna i flora del lloc.

A la part nord limita amb el llac Torneträsk, una gran extensió d'aigua de 330km2, un paisatge ben típic de Laponia però envoltat de muntanyes, malgrat que l'antiguitat de la serralada fa que no siguin els Alps ni els Pirineus.

A part del poblet, i algunes instalacions turístiques degut a les aurores boreals, dues estacions d'esquí, i el trekking a l'estiu, no hi ha cap més poble al voltant. Les següents ciutats que trobem són Kiruna, a 100km, i Narvik, també a 100km però a Noruega (la frontera està tant sols a 30km).

Foto del PN d'Abisko, el poble es troba entre aquells abrets.

©Peter Rosén: www.rosenmedia.se

Abans de marxar, que és el 20 de febrer, faré diversos posts explicant el clima, fauna, flora i cultura, així com la feina que faré allà.

Per què m'agrada l'Ecologia (d'ecosistemes)

Seguint en la linea de l'anterior post, molts companys em pregunten: Com és que aquest estiu has estat caminant tot el dia, de llac en llac del Pirineu, i a cada llac el que fèieu era rascar pedretes amb un raspall de dents per recollir diatomees i pescar zooplàncton amb un colador? En serio que t'agrada això? 
I la meva resposta és que si, molt.


Un exemple: El petit fet de recollir diatomees epilítiques dels llacs té un paper prou important.
Als llacs d'alta muntanya del Pirineu, en aquella aigua que gairebé és destil·lada, hi viuen centenars d'espècies diferents de diatomees. A més, aquestes petites algues fotosintètiques estan molt lligades a les condicions fisico-químiques dels llacs. Llavors, si recollim mostres de més d'uns 400 llacs del Pirineu, les caracteritzem, i a més coneixem les condicions actuals del llac (Nutrients, pH, gasos dissolts...), podem relacionar l'estat actual del llac amb les espècies de diatomees trobades.
I... a més, resulta que podem treure sediments de milers d'anys d'antiguitat, on hi trobem diferents espècies de diatomees en aquell sediment. A partir de les diferents espècies trobades al sediment i del coneixement que hem aconseguit actualment, podem saber com era aquell llac en diferents moments de l'història, i no només això, sinó l'ecosistema sencer.


I de què serveix tot això? 
Tots formem part la biosfera, conjunt de milions de milions d'individus, que interaccionen contínuament creant moviments d'energia, matèria i informació gràcies a l'aport constant d'energia solar. I no només entre nosaltres, sinó que vivim sobre una gran bola de pedra, i sota una manta d'aire que ens nodreix i protegeix, i si vivim és gràcies a una substància líquida que ho lubrica tot, l'aigua.
Aquestes interaccions contínues al llarg del temps, entre éssers vius d'una espècie, entre diferents espècies, i amb els diferents elements físics del planeta, provoquen efectes en el receptor, ja sigui un augment d'energia, una disminució de matèria, un canvi en la seva composició, o la mort. Aquests canvis es tradueixen en informació que adquireix el sistema, i això permet un acte meravellós: evolucionar.
Els éssers vius evolucionem, moldejem el planeta al nostre gust, formant un tot que té vida a escala planetària, autoperpetuant-se en el fred univers. Som una bombolla en una bassa d'oli.
Per això, l'ecologia d'ecosistemes estudia les relacions entre els grans compartiments que formen el planeta. Aprofundint en el coneixement d'aquestes interaccions és un acte d'aprofundir en un mateix, buscar les arrels, retrocedir en l'evolució fins a comprendre les diatomees, arribar al planeta quan era nu, àrid i abrasador, i veure la nostra casa des de l'exterior. Una casa que d'aquesta forma serà més nostra i sabrem viure-hi com la resta de companys es mereixen.


Els humans hem alterat una gran part d'aquestes interaccions, estem provocant la sisena gran extinció de l'història, hem contaminat una bona part del planeta, dificultant la vida als nostres companys i a nosaltres mateixos. Hem alterat la composició de l'atmosfera amb uns resultats incerts i desastrosos hem espoliat els recursos del planeta, i tot això sense ser capaços de solucionar les pròpies desigualtats, injustícies i atrocitats que ens hem provocat entre nosaltres. 
El millor que podem fer és comprendre i acceptar aquests problemes dels que som responsables i lluitar per agafar un nou camí que ens porti cap a un nou estat de equilibri relatiu, que si hi ha algú allà dalt prenent nota, que siguem recordats com una espècie amb coneixement, empàtica, capaç d'emocionar-se i de comprendre. 
Si no som capaços de veure això, el nostre destí és desaparèixer i deixar que aquest bonic planeta segueixi navegant en l'univers en pau.

Per què estudio Ambientals

Molta gent, quan dic que estudio Ciències Ambientals, no saben ni que és, i si ho saben no li veuen massa utilitat. Crec que això és degut a diversos motius:
Un d'ells és el retràs general que portem a Espanya en tots els àmbits, a destacar la ciència i òbviament el medi ambient.
Però el principal motiu és la compartimentació del coneixement, provocada per la creixent complexitat del sistema productiu que demanda cada cop més més especialistes, més productius i a poder ser més ignorants de la resta de disciplines.
En canvi és ben obvi que el món no és ni físic, químic, econòmic o biològic, sinó tot alhora i de forma indivisible, per tant a més d'especialistes, necessaris per aprofundir i desembolcallar cada fil del gran cabdell que és el món, calen generalistes capaços d'unir tots els fils per a teixir el llibre del coneixement.
A més, la globalització i el creixement econòmic indefinit ens han portat també un gran nombre de problemes als que cal estudiar i solucionar de forma integral. Aquest creixement indefinit, conduit pel capitalisme, ens ha portat a una situació de progressiva escassetat de recursos i energia, i una abundància de productes contaminants sense precedents. I davant d'aixó cal una gestió transdisciplinar per garantir una correcta distribució dels recursos, igualitària entre les persones i saludable per al planeta.

Més personalment, sempre he estat una persona molt curiosa, interessada en pedres, plantes, bitxos i núvols, però alhora reticent a escollir una disciplina concreta. Sempre he estat meravellat per l'existència, de l'univers, de la vida, amb ganes de saber-ne més, de comprendre més, i la carrera que estudio és la que em dona una visió més amplia i interdisciplinar (que no transdisciplinar! Això ho ha de construir cadascú) per a realitzar-me com a ésser humà.
Som l'única manifestació de l'univers capaç d'estudiar-se a si mateix, observar-se, gaudir-ne i emocionar-se. Doncs el millor que puc fer amb la meva vida és precisament això, estudiar el perquè de tot, observar l'univers , gaudir del nostre planeta, i emocionar-se amb la vida.